Serra Cavallera 23-09-2018. Per Jordi Borràs.
Un dels cims més coneguts per tots els que ens agrada la muntanya és el Taga de Ribes, a la Vall del Freser. I els que tenim una certa edat el recordem perquè era una cim emblemàtic i fàcil de fer, on molts de nosaltres vam fer els primers passos a la muntanya, ja fos amb l’Esplai, l’Agrupament o amb els nostre pares. Dic això perquè és un comentari recorrent, que sento sovint quan el faig amb altre gent que m’acompanya. Records i rialles, quin fred vam passar… Ens vam perdre… Al refugi apretat, mai més… però tornen i la gaudeixen.
Torno a la sortida. Vam sortir de Pardines, on deixàrem els cotxes. El cel era blau, no feia vent , i la temperatura boníssima… Un dia perfecte. El paisatge de la serra Cavallera és un paisatge net, verd i esquitxat d’animals, sovint apartem vaques i eugues que trobem al mig del camí. Anem pujant suau, on a cada metre d’ascensió, descobrim pobles, cims, carenes i nou territori. En aquell moment, es veia el Puigmal, el Bastiments, el Costabona i Canigó, per anomenar-ne alguns, i al arribar al coll d’Ogassa, ja teníem davant tot el Ripollès , la Garrotxa, i mes enllà el Montseny. I quan vam assolir el cim del Taga (2.037 m), entre brumes, vàrem gaudir de les vistes de Montserrat i el Pedraforca junt a la seva característica creu. El cim, el dia que vam pujar, era ple de gent, era el pont de la Mercè, i això, si em permeteu el comentari, li treu una mica d’encant. Cal dir que la majoria d’aquesta gent fa l’ascensió des de Coll de Jou, que és el cantó de Bruguera.
Nosaltres baixàrem pel camí, tornant al Coll d’Ogassa, i a partir d’aquí, ara si, tota la Serra va ser per nosaltres. Vam fer la pujada al Puig Estela (2.007 m.), que és una pujada fantàstica per la carena, un puntet aeri, on pots gaudir de meravelloses vistes a tots dos cantons. El Puig Estela és un cim poc conegut per molts, però no pels natius de la comarca. Aquest és un cim on sovint hi han trobades d’aficionats a contemplar els estels, un dels cims amb menys contaminació lumínica de la zona. A dalt de tot, que és força plà, existeix una torre de rocs figurant una fita gegant.
Després de fer fotos, vam seguir per la carena en direcció a la collada verda, i baixant per un bosquet de pins que hi ha a la banda de Pardines, trobàrem rovellons i una granota de muntanya. Un cop a la plana, seguírem caminant fins la cabanya de l’Orri, entre vaques i vedells, i un llac natural ara pres pels animals com si fos una piscina, fins arribar als cotxes.
Quatre hores, trenta minuts i catorze quilòmetres d’excursió, molt bona companyia, un dia immillorable i un paisatge espectacular. “Taga forever”.
4000peus Associació Excursionista Collbató 