El passat dia 17 de març, vàrem fer una excursió que només puc qualificar com a especial.
Gombrèn. Petita població del Ripollès. Quasi tothom la coneix pel santuari de Montgrony, que sens dubte cal visitar alguna vegada a la vida. Però aquell diumenge vàrem anar a l’altra banda, menys coneguda, però no menys interessant.
Si hi ha algun lloc que cal qualificar com el cor de Catalunya, és aquest indret: ferèstec, rasos altiplans, dominant el paisatge de les valls cap el sud (amb Montserrat a l’horitzó), i amb l’escenografia del nostre Pirineu cap el nord: des del Pedraforca fins el Balandrau. Imagineu-vos el comte Arnau cavalcant per aquests indrets: no costa massa imaginar-s’ho.
Molt variat. Cingleres verticals, rasos encatifats d’herba, boscos frondosos de pi roig i immenses fatjos, entremig uns tolls on les granotes han posat ous, centenars, milers.
També un rierol, amb poca aigua, en una vall ombrívola, el pas de les Baumes discorrent al peu dels cingles. I la tornada per senders planers entre boscos de pins.
Indispensable per obrir el cor i oxigenar l’ànima.
https://photos.app.goo.gl/sqULPwLWsSqTcmsL8
4000peus Associació Excursionista Collbató 