El castell de Milany quedarà per una altra sortida. Però avui hem fet aquesta alternativa, amb la que ens hem endinsat de ple a la tardor del Vidranès.
Dos castells a les dues puntes del recorregut, el de Besora i el de Montesquiu. Dos extrems que no es toquen, pel diferents que són.
Entre mig, obagues amb roures i aurons, amb les seves fulles rogenques i grogues; prats idíl·lics, que sembla mentida del verd que són; i paisatges a la llunyania, la plana de Vic, el Pedraforca, el Pirineu ja amb neu….
Un bon còctel que ens emborratxa de colors, i que és una medecina per les nostres ments i les nostres ànimes.
Gràcies, amics, per compartir aquests moments!
Vegeu les fotos a:
https://photos.app.goo.gl/E4wixKprfzh9JpNy8
4000peus Associació Excursionista Collbató 