Ressenyes

Barranc del carrer Ample – Refugi Las Clotas – La Franqueta

Punt de partida : Area recreativa de la Franqueta ( Ruta circular)
Distància : 18 Km
Desnivell : 900 mts
Dificultat : mitjana, sense cap dificultat tècnica
** Cal portar esmorzar i dinar.

El Barranc del Carrer Ample, té dos trams ben diferenciats : el primer verd i humit. El segon , a la part alta, més obert però nu de vegetació amb un terreny inhòspit. Aquí la sorprenent morfologia del paratge ens aportarà molts al·licients.
En el retorn ens trobarem amb quelcom semblant. Un primer tram carener, obert i despullat, exposat a les ventades, on gaudirem d’àmplies perspectives i on podrem albirar a vista de pardal el camí d’anada. Després ens endinsarem pel bosc ufanós i ombrívol fins al refugi de las Clotas.
La tornada la farem tot travessant  zones boscoses i tarteres fins a trobar la pista que porta de La Franqueta a la Vall d’Uixó; aquí només ens restarà resseguir la pista uns 3,5 Km fins al punt de sortida.

***Ressenya extreta de la Web : Senderisme Planas Antich.

Caminant pel Cabrerès: entre cingleres i gorgs

Situats a la comarca d’Osona i en territori Cabrerès, iniciem l’excursió en un dels seus nuclis, l’Esquirol, conegut també com Santa Maria del Corcó, porta d’entrada més occidental de l’Espai declarat d’Interès Natural Vall de Sau – Collsacabra.

Per als amants com jo de boscos humits, fagedes d’aquelles de comptes de fades, cingleres d’horitzons inacabables i l’aventura d’un corriol que transcorre entre passos equipats, aquesta ruta resulta una encertada proposta. A més, el camí ens porta fins indrets on solitàries ermites conviden al descans i altres on la geologia ha format autèntiques escultures naturals.

Fa 55 milions d’anys, la zona es trobava sota el nivell del mar, on es van anar acumulant diversos sediments. En retirar-se les aigües, els materials van anar formant per efecte de l’erosió el relleu de cingleres i replans.

Al mateix temps, al llarg de la història la zona del Collsacabra ha estat testimoni del pas dels primers pobladors durant l’Edat antiga, on coves i balmes van ser ocupades en busca de refugi i vivenda, tot passant per l’esplendor de l’època romànica que ha deixat nombroses construccions, així com l’important empremta de l’Edat Medieval en la major part dels pobles de la zona.

Iniciem la ruta deixant el vehicle a la urbanització del Pedró, tot just on s’acaba la carretera. Des d’aquest punt, ja es pot distingir un corriolet que baixa pel marge dret de l’última casa construïda. Desprès d’una pronunciada baixada ens incorporem a l’itinerari senyalitzat de les Gorgues del Pedró, tot seguint algunes marques grogues en direcció al Salt de la Barra de Ferro i el Gorg de Sabonell.

Anem resseguint una espectacular cinglera per un camí força ample amb alguns miradors que fan sentir-nos petits davant del buit que s’obre als nostres peus.

Tranquil•lament caminant arribem a una zona molt planera pròxima a la cinglera on és possible endinsar-se per un petit corriolet arribant a l’espectacular mirador del Salt de la Barra de Ferro. La sensació d’alçada d’aquest bloc de pedra que s’endinsa al buit s’accentua. Aquí fem aquella típica foto on l’horitzó resta als nostres peus…

Tornem al camí principal i creuem el petit rierol que aboca les seves clares aigües a l’espectacular salt que ara ens tocarà descendir pel seu marge dret. Uns passos més endavant, amb especial atenció, ja que el pas no està senyalitzat, ens aproximem a un altre mirador de roca des del qual iniciem el pronunciat descens entre arbres, arrels i rocam. Utilitzant les mans en algun moment, més per vertigen que per necessitat, arribem al pas equipat amb cadenes que ens aproxima a la llera del riu tot just sota els 80m de l’impressionant Salt de la Barra de Ferro.

Tot just a l’altre marge del riu, encobert entre la densa vegetació, s’hi troba la fita de pedra que indica l’inici d’un dels trams mes complicats del recorregut.

Enfilem el frondós corriol en un entorn sorprenent que per moments em recorda la selva centreamericana per la immensitat de les falgueres i plantes que envaeixen el camí. El sender, aeri i exposat en algun punt, està equipat amb alguns cables d’acer que ens ajuden a avançar amb major seguretat per un terreny molt pendent i per moments inestable.

Tot i les dificultats, el camí és sorprenent: til•lers, avellaners i faigs s’encarreguen de donar-li una llum especial i màgica. El corriol desemboca en un sender principal i marcat que ens porta fins la masia de Sentfores, ja al capdamnut de la cinglera.

Seguim entre l’espessa vegetació per l’anomenat “Camí de l’Escaleta” que ressegueix la cinglera fins arribar a la bonica ermita romànica de Sant Bartomeu Sesgorgues. Amb unes vistes magnífiques del PrePirineu, el Pedraforca, la serra de Bellmunt, el Pla dels Aiats o el Santuari de Cabrera, l’ermita resulta un lloc idoni per fer una merescuda aturada.

Amb forces renovades seguim la pista asfaltada en direcció El Vilar i Cantonigrós fins trobar un panell indicador que seguirem cap a la Riera de les Gorgues de Sant Bartomeu de retorn cap a l’Esquirol.

Entusiasmats per la bellesa del camí descendim suaument fins al riu, on explorem diversos corriols que baixen fins als gorgs, en un paratge espectacular.

Continuem sempre pel marge esquerre del riu i sense grans desnivells arribem a un preciós pont medieval cobert per la frondosa vegetació. L’indret té un encant especial, com una imatge aturada, el riu flueix lentament, la calma i la pau hi són presents.

Travessem el pont i enfilem pel dret un camí sota l’ombra d’una bonica fageda fins arribar a una cruïlla a escassos minuts ja de nou del punt de partida.

Distància: 9km aproximadament
Desnivell acumulat: + 400m
Dificultat: Mitjana/alta, encara que el recorregut no és llarg ni existeix desnivell considerable, existeixen passos equipats que requereixen una tècnica de progressió adequada.
Es desaconsella totalment en cas de pluja i dies posteriors a pluges intenses i a persones que pateixen vertigen.
Per aquesta sortida cal llicència federativa modalitat A o B.

Romànic troglodític al Pallars

La conjunció de l’arquitectura romànica amb el territori és un fidel reflex d’un temps i d’una societat. El següent recorregut pel sector nord-oest del massís del Boumort visita, d’entre altres elements, les construccions dins les coves anomenades esplugues, en una excel•lent mostra de com els antics pobladors van adaptar la seva vida, cultura i religió a un entorn inhòspit aparentment inaccessible.

L’excursió circular que presentem va a buscar recòndits racons sobre el marge de llevant de l’estret de Collegats, a la serra de Cuberes, per conèixer un ric patrimoni històric i natural que els homes han anat construint i modelant. A part de l’interès excursionista i de la bellesa paisatgística que de per sí ja té l’itinerari, ens endinsarem entre llegendes i camins medievals per raconades amb curioses construccions romàniques i civils troglodítiques, és a dir, construïdes a recer de balmes allargassades o esplugues.
La ruta s’inicia i retorna al salt de la Núvia i s’enfila fins la Portella de Pentina, un privilegiat mirador sobre l’estret de Collegats. Passada la portella podem fixar-nos en els fragments d’empedrat que encara conserva aquest antic camí medieval, tant transitat d’antuvi pels habitants de Solduga, sobretot els dissabtes quan baixaven a mercat a Gerri. En alguns indrets del camí encara es conserven restes de les lloses que, disposades transversalment respecte el sender, actuaven com a junta de reforç de l’engravat i facilitaven la frenada del bestiar i dels homes.

La primera notícia històrica que tenim de l’Espluga de Cuberes data de l’últim terç del segle XII, quan es vincula aquest indret al monestir de Gerri. Ara el que trobem a les dues balmes són les restes de l’habitatge de la família que hi va viure fins la guerra civil i l’església romànica de Santa Coloma de l’Espluga, que és una construcció troglodítica de planta rectangular, capçada per un absis semicircular. Aprofita com a tancament nord la paret de la balma on s’assenta. A l’interior, el mur de migdia i l’absis estan decorats amb un fris d’arcuacions llombardes, que porta a datar l’ermita cap al segle XI.
Continuem cap el poble de Solduga, que apareix documentat per primera vegada al segle XII, moment en que els habitants de la vila donen al monestir de Gerri terres, capmasos i altres possessions. A Solduga, que fou abandonat a principis dels setanta del segle XX, sembla ser que hi havia una fortificació, a part de l’esglesiola romànica de Sant Martí, situada en un replà aprofitant la paret de la roca, que és una construcció el segle XI.

En arribar a Esplà, trobem les restes d’una posició de defensa de la guerra civil. Vers el nord-oest, trobem la capella d’Esplà antiga església romànica de Santa Maria de Cuberes, avui, però, totalment refeta.
Des d’Esplà es segueix la pista, per tornar al Salt de la Núvia.

FITXA TÈCNICA:
Itinerari: Salt de la Núvia – Espluga de Cuberes – Solduga – Esplà – Salt de la Núvia
Durada: 5,30 h
Desnivell: 618 m
Dificultat: mitjana, per a qualsevol excursionista en forma, si bé una mica llarga
Depenent de l’època de l’any, cal portar força aigua, es recomana almenys 1,5 litres per persona
Material: calçat de trekking, botes o bambes resistents, roba adequada per l’època
Per aquesta sortida cal llicència federativa, modalitat A o B.
Accés: a 1,3 Km de Gerri i 12,5 Km de La Pobla de Segur, es pren a la dreta el desviament a Baén i, passant el pont del riu, la pista a la dreta direcció Esplà que creua el riu Major, per on s’arriba després d’uns 5 Km al Salt de la Núvia.

Collformic – Matagalls – Sant Segimon

Jacint Aicart

Aquesta és una ruta molt coneguda i de gran bellesa ja que durant tot el recorregut tindrem unes molt bones vistes .
Sortirem de Collformic (1144mt), on deixarem el cotxe. El primer tram al inici representa probablement la pujada més forta de tot el recorregut. Ens endinsem en una zona de roures, passem una zona de matolls fins al coll de la Barraca. Aquí el camí es suavitza, i en poca estona estarem al collet de l’Estanyol des don ja s’albira la creu del Matagalls (1694mts). A partir d’aquí i fins a Sant Segimon, el camí fa baixada i planeja amb unes bones vistes sobre Viladrau i les Guilleries.
La tornada fins a Collformic, la farem per una pista, travessant una fageda al voltant del torrent dels Rentadors.

FITXA TÈCNICA
Pujada acumulada: 805 mts
Distancia aproximada : 11,4 Km
Temps aproximat sense parades : 4 hores
Ruta circular : SI
Dificultat : Baixa / Mitjana

Per aquesta activitat cal llicència federativa, modalitat A o B, o tramitar llicència temporal.

* Cal portar sabatilles de treking o bota lleugera, esmorzar i aigua ( 2 l), forro polar i paravents.

Canals i torrents de Montserrat

Normalment, quan fem una excursió per Montserrat, tots pensem en anar a un punt determinat: un cim, una agulla, el Monestir… La proposta per aquest dissabte és la de flanquejar un tros de muntanya travessant torrents i canals, descobrint zones ombrívoles, badines i alguna balma, que ens pot servir d’aixopluc en cas de mal temps. Tot i ser un flanqueig, les característiques de la nostra muntanya ens obligaran a continues pujades i baixades amb un desnivell total considerable.

La proposta, que pot variar segons la motivació dels companys que us animeu a venir, és la següent: pujarem pel camí de l’Artiga Baixa (clot de la Mònica), fins a l’alçada dels Pollegons; allà davallarem al torrent de la Murdela (balma) per tornar a enfilar-nos fins al camí del Pont; ascendirem uns 100 mts de desnivell fins a un coll on tornarem a baixar al torrent de la Sajolida, on hi ha una cisterna natural normalment força plena d’aigua; ara ens tocarà pujar de nou fins assolir el camí dels Francesos; a partir d’aquest punt, segons les forces del grup, ens plantejarem la segona part de la sortida (Pujada al Montgròs i davallada per la coma dels Naps).

Dificultat: Mitjana

Desnivell : pot variar, mínim 700 mts.

Duració aproximada: 4-5 hores

Material: botes de trekking, roba lleugera, protecció solar, força aigua.

Per aquesta sortida cal llicència federativa, modalitat A o B, o tramitar llicència temporal.

Roques Blanques i Sant Miquel de Vilaclara

Com ja deveu saber està prevista la ubicació dins el nostre terme municipal d’una planta d’asfalt, la excursió preparada per el dia 15 de juny de 2014 ens portarà fins als terrenys on hi ha autoritzada la pedrera i on ara es pretén ubicar la planta d’asfalt.
Si voleu estar informats i veure les dimensions exactes, així com l’impacte ambiental i visual que pot tenir no hi podeu faltar! La informació és necessària per poder opinar.
Tot seguit us detallem el recorregut previst:
– Dia: 15-06-2014, amb sortida a les 9h des de Can Cases.
– Sortirem caminant des de el Bruc per el camí de la font de la cova, travessant la vall de la riera de Pierola arribarem fins a Sant Miquel de Vilaclara, encara no hem fet 7Km, aquí El Bruc amb la Cultura a preparat una explicació sobre el patrimoni cultural, i d’allà cap als forns de calç, per un antic camí de carro recuperat (estrenem camí!), després de visitar els forns, el recorregut queda dividit els que estiguin cansats finalitzen el camí arribant directament al coll d’El Bruc, la resta utilitzaran una sendera recuperada per arribar fins al punt més alt de la clapa de roques calcàries que dona nom a la zona (Roques Blanques), mirador extraordinari de la vall, d’El Bruc, Collbató i fins Abrera.
Habilitarem cotxes llançadora al Coll del Bruc per fer la tornada.
Duració prevista: entre 4h i 5h, en funció del ritme i recorregut triat.
Dificultat tècnica: mitjà, sempre circulem per camins i senderes habilitats.
Desnivell acumulat: 350 metres.
Imprescindible: protecció solar, aigua i esmorzar.
Afegim que els veïns de Montserrat Parc faran una arrosada, a la qual estem convidats tots els participants a la caminada, és gratuïta, cal comunicar-ho prèviament al correu roquesblanques15@gmail.com.

Per més informació, i per conèixer el recorregut exacte accediu a http://salvemelbruc.wordpress.com/ o al nostre FaceBook.

Travessa Arnes-Beseit

Jacint Aicart

Distància : 25 Km Desnivell : 1100 mts aprox.

Durada : 7 hores sense comptar parades

Dificultat : Mitjana , sense dificultats tècniques però llarga i forts desnivells .

Per aquesta sortida cal llicència federativa, modalitat A o B, o tramitar llicència temporal.

No és circular, per tant haurem de portar un cotxe a Beseit el dia d’abans.

La travessa ressegueix en part la etapa del Estels del Sud, però la hem allargat una mica. Sortirem d’Arnes per pista asfaltada fins els Estrets d’Arnes, els travessem i pugem al coll de la Ferrera, davallarem per l’altre costat fins al riuet de les Valls. Travessem el riu i ens enfilarem fins al coll de Xerto per paratges solitaris i de gran bellesa. Davallarem al riu Algars i ens acostarem al Toll del Vidre, una bassa natural amb un salt d’aigua (els més valents, es podran fer un bany a les seves glaçades aigües). Aquí comença la part més dura de la travessa; enfilarem la costa d’Arrancapets (així es denomina!), fins assolir la punta de Penyagalera, 1034 mts, des d’on tindrem unes magnífiques vistes de tota la zona (Roques de Benet, la Ballestera, les Gronses…) A partir d’aquí començarem el descens fins al riu d’Ulldemor ja a las proximitats de Beseit (al lloc anomenat La Pesquera on podem gaudir d’un altre bany si anem bé de temps). Ja per pista i en 3 km arribarem a Beseit.

Sortida amb raquetes al pic de la Dona

Jaume Llopart

Fàcil excursió de sortida amb raquetes, que parteix de l’aparcament superior de l’estació de Vallter 2000 (2155 m), direcció cap al NE deixant a l’esquerra (O) tots els edificis del complex de l’estació d’esquí. Es passa arran de l’edifici més oriental i es pren un camí, senyalitzat com a un GR transfronterer, que s’allunya de l’estació (NE) pel costat, però a certa alçada, del torrent de la Portella (E), es va remuntant (NE) pel fressat camí resseguint el torrent cada cop de més a prop. Creuarem el torrent, i en aquest punt, cal deixar el GR, que marxa amb un flanqueig ascendent cap a la dreta (SE), i seguirem pel sender, amb alguns camins paral·lels, que puja mantenint la direcció que es duia (NE) encara resseguint per la dreta el torrent de la Portella.

Arribarem a la Portella de Mentet (2411 m), que va ser un important port de comunicació entre el Ripollès i el Conflent. Del coll estant, es gira a l’esquerra (NO) prosseguint l’ascensió, ara carenera. Advertir-vos que en aquesta regió sol bufar vent fort, especialment a la carena i als colls, sobretot si són de formes arrodonides com els del recorregut entre la portella de Mentet i el coll de la Geganta.

Anirem seguint sempre per la carena, i finalment coronarem el pic de la Dona (2702 m).

Arribat a culminar el cim es decidirà (en funció del grup i la climatologia existent) si fem una aproximació cap algun Pic proper de la zona.

Cal portar calçat d’alta muntanya, raquetes de neu i bastons, grampons qui els tingui, roba d’abric gruixuda pel fred i vent, menjar per esmorzar i dinar, i aigua.

DESNIVELL PUJADA 550M

IMPRESCINDIBLE LLICÈNCIA C

3,90 km (2635 m), 1 h 42 min. Es passa carenejant (SO) pel puig d’Ombriaga vora unes roques prominents: les Xemeneies de Bacivers (E). S’avança en la mateixa direcció (SO) sense perdre el fil de la carena.

4,36 km (2604 m), 1 h 48 min. S’accedeix al coll de la Geganta, ben ample, des d’on hi ha una bona panoràmica al NO de la bonica vall de Bacivers. Es davalla per l’esquerra (SE) ja amb l’estació d’esquí a la vista. El camí fa sis marrades ben marcades i comença un llarg flanqueig en suau descens que arriba sota les Xemeneies de Bacivers. Es deixa un camí marcat a la dreta (km 4,87, 2528 m, 1 h 56 min), que duu a la font de la Perdiu i acaba tornant també a l’estació d’esquí.

5,49 km (2465 m), 2 h 05 min. Quan s’és a la vertical del rocam de les Xemeneies de Bacivers, que queden enlairades a l’O, el camí tomba cap al SE fins a una de les pistes d’esquí de Vallter 2000. Se segueix per l’esquerra dels arrossegadors. Poc abans que s’acabi la pista, el camí s’endinsa momentàniament al bosc per sortir-ne de seguida i retrobar la mateixa pista. Seguint per les pistes, es retorna a l’estació d’esquí i a l’aparcament.

6,89 km (2155 m), 2 h 25 min. Aparcament de l’estació d’esquí. Fi del recorregut.

Sortida al Cap de Boumort

Josep Anton Serra

EPOCA : Tot l’any

ASCENS ACUMULAT : 700 MTS.

TIPUS ITINERARI : Semicircular

RECORREGUT : 16,7 KM.

DURADA : 4-5 hores

DIFICULTAT : Mitjana

Aproximació amb vehicle al punt on iniciarem l’itinerari a peu. Entre el quilòmetre 20 i 21 de la carretera L-511, prenem una pista a mà dreta en direcció Montanisell, Cabó i Hortoneda. Deixem a la dreta la pista que marxa a Montanisell i seguim de forma planera en direcció nord-oest resseguint la Serra de Cal Garnixa. Travessem el pont del riu de l’Obaga Negra i entrem en una zona planera de prats herbosos. Deixem una nova pista per mà dreta i seguint amunt fins el coll de Llívia, cruïlla de pistes on hi trobem un gran planell i uns bancs de fusta, en aquest punt estacionarem el nostre vehicle.

Itinerari : S’inicia el recorregut per la pista que porta al refugi de Boumort en direcció nord i en sentit ascendent. Deixem a mà dreta el trencall (1) que porta a Cal Magí. Avançarem aproximadament uns 25 minuts fins a trobar un revolt molt pronunciat a l’esquerra, (2) punt on abandonarem la pista per la que veníem per seguir-ne una més desdibuixada que marxa en direcció nord-est fins arribar a una bassa. (3) Seguirem un corriol no gaire fressat que s’enfila pronunciadament per un tàlveg boscós en direcció sud-est fins arribar a una zona on el pendent minva. Aquí canviarem de direcció per seguir amunt rumb nord-est fins el cim del Roc de l’Esteve (4). Avancem en direcció nord fins a un prat situat en un amplia collada conegut com a Plan de Calama (5). El travessarem en direcció nord-oest fins a trobar a l’altre costat del prat una tanca metàl.lica que haurem de resseguir en lleuger ascens fins a la part superior de la carena, que resseguim fins a trobar una amplia coma herbada coneguda com a Plan de Llet (6). Seguim en la mateixa direcció resseguint la carena fins a un coll molt marcat (7) al qual hi arriba una malmesa pista que haurem de seguir amunt.

Més amunt trobem una zona planera amb una caseta i una antena. Al nostre davant tenim un prat herbós i en direcció nord-oest podem veure el Cap de Boumort. Seguirem la desdibuixada pista que marxa travessant el prat en direcció nord-oest i ens enfilarem per la carena fins arribar al cim del Cap de Boumort (8). Desfem avall la pista per la que hem pujat i ens dirigim a la zona planera on hem iniciat els darrers metres d’ascensió al cim. Un cop allà prenem una pista (9) que davalla en direcció sud fins a desembocar a la pista que va del coll de Llívia al refugi de Boumort. La seguirem a l’esquerra i avall. Trobem un revolt molt pronunciat a la dreta. Pocs metres més endavant abandonem la pista per la que veníem i seguim cap a mà esquerra una pista menys fressada (10) que s’enfila suaument fins al Pla de Grallons. Des d’allà la pista davalla en direcció sud fent giragonses fins a enllaçar de nou amb la pista que va del coll de Llívia al refugi de Boumort (11) que seguim a l’esquerra i avall. Sense abandonar-la arribarem al coll de Llívia.

Montsec de Rúbies

Joan Porta

La propera sortida al Montsec de Vilanova/ Rúbies visitarem el poble abandonat de Rúbies; les trinxeres del bàndol republicà i els dos cims més alts de tota la serralada del Montsec.

Sortirem de Collbató a les 7 del matí i amb una previsió de 2 h. de viatge. A partir de Vilanova de Meià, per una pista forestal força conservada arribarem a la cabana d’en Pere (1.300 m.), on deixarem els cotxes. Marxarem cap a Rúbies  (4 Km; 1100 m) i començarem a pujar cap a la Portella Blanca (1450 m), amb desnivells importants. En arribar veurem la vessant nord del Montsec i el Pallars, amb Tremp de capital. Si el dia és clar podrem veure el Perdut. Seguirem el camí carenant la serralada deixant a banda esquerra tot un sistema defensiu del bàndol republicà. Arribarem al cim (Tossal de les Torretes 1677 m.). Podrem “gaudir” de les cingleres del Montsec (sud). Tenim una vista de 360º sense obstacles. Seguirem el camí tot carenant fins arribar a l’altre cim: Miralpallars (1670 m) on podrem deixar un motiu de la nostra estada (targeta, recordatori). Baixarem fins el grell (coll) del Graó Ample i….avall que fa baixada per un corriol/ tartera ( a Vilanova: arrullador) que podem baixar corrent (els més agosarats).

No cal dir què hem de dur: aigua; ganyips; esmorzar; dinar; etc..i tota mena de estris que cal d’excursió on no hi ha lloc per arreserar-se.

Caldrà estar amatents del temps (pluja¸sol).

La previsió de la durada (non stop) és de 5 h., però com que pararem a fer fotos, menjar i beure, serà un xic més llarg. Si no recordo malament, la distància recorreguda és d’uns 14 Km..

Dificultat: mitjana, sense dificultats tècniques però una mica llarga.

Per aquesta sortida cal la llicència federativa modalitat A o B.

Roca del Corb i Serra de Sant Honorat

David Martí

La Roca del Corb

El primer que sorprèn de la Serra de Sant Honorat i la Roca del Corb, és que ens recorda alguna cosa molt familiar. No us sona? És clar que sí! Aquest petit massís i el de Montserrat tenen com a comú denominador la seva naturalesa geològica: són dos massissos de conglomerat de còdols d’origen deltaic, formats per acumulació de sediments arrossegats pels antics rius i rieres que abocaven les aigües en un mar interior. Aquest mar s’anà tancant, a mesura que s’aixecàven els Pirineus i, finalment, va desaparèixer, deixant enmig aquestes muntanyes-fòssil.

Per anar a Sant Honorat i la Roca del Corb, haurem d’anar fins a l’hostal de Can Boix, a Peramola. Des de la carretera d’Andorra, passat Oliana i abans del pantà, s’agafa el desviament cap a Peramola i, després d’uns 3 Km i escaig, ens desviem a la dreta per una carretereta fins a la barrera de l’hostal, on deixarem els cotxes. Des d’aquí es veuen unes magnífiques vistes dels Rocs del Rombau i del Cogul, a dreta i esquerra, però Sant Honorat i la Roca del Corb resten amagats.

Passem la barrera de l’hostal i el travessem de punta a punta. Un cop passada la bassa arribem a un desviament: un cartell indica recte cap a Sant Honorat. No l’agafeu, per que serà la tornada. En canvi, agafeu un corriol que puja cap a mà esquerra. A uns metres sembla que el camí segueixi més o menys planejant, però es pot entreveure a mà dreta un sender no massa evident, en principi, que fa pujada: és aquest el que haureu d’agafar. Més endavant veureu que en realitat és un sender molt fresat, indicant així que aneu pel bon camí.

El camí fa pujada amb ganes, però no excessiva. Us atansareu a una cinglera, però el camí segueix sense problemes fins a superar-la en un petit collet. Ara el camí planeja pel Bosc de l’Hostal, una zona amb ombra que s’agraeix.

Arribarem a un encreuament de pistes: a l’esquerra es va cap a Peramola, en front cap a Cortiuda, i a la dreta cap a Sant Honorat. Seguim doncs cap a la dreta. Ara hi ha menys arbres, i la pujada per la pista es fa feixuga, però la resseguirem uns 700 m sense perdre l’entusiasme.

Arribem a una zona més boscosa i una mica més planera. Després d’una corba, enfront i just a sobre nostre, veurem la mola de Sant Salvador del Corb i la petita ermita homònima al seu capdamunt. Just aquí, a l’esquerra neix un corriol amb un cartell indicador, que ens marca la direcció cap a la Roca del Corb. Pugem uns metres per aquest corriol fins depassar un collet, i a l’altre banda se’ns apareixen les magnífiques cingleres de la Roca del Corb.

Anirem acostant-nos a la roca, i li donarem la volta quasi completament per la seva base. Aquí algú establí la casa del Corb, encastada a les balmes de la base del cingle, a la banda de migdia. Podrem entrar-hi, sense oblidar-nos de tancar la porta amb un filferro quan marxem. A dins descobrirem aquesta curiosa construcció, amb un forn i les restes de les dependències.

La Casa del Corb

Després de la casa, haurem de seguir cap a la oest per completar la volta a la roca. Aquí sembla que el camí s’acabi, però nosaltres baixarem una mica per una llastra, i de seguida, ja entre la vegetació, trobarem el corriol. Més endavant, unes cadenes ens faciliten el pas, molt fàcil per altre banda.

A uns metres de la casa arribem al corral. No us oblideu de fer fotos, per que el lloc té unes vistes bocabadants cap a la serra del Montsec, a l’oest, i la vall del Segre, al sud. I a sobre dels nostres caps, la paret inacabable de la Roca del Corb.

Un pas amb cadenes a la Roca del Corb

Seguim donant la volta. Fixeu-vos que veureu, amb sort, nius de voltors arrapats a la cinglera, sobretot a les parets de l’oest. Aviat arribem a la banda obaga, on s’acaba la pista que havíem agafat al començament. La resseguim 800 m més o menys, fins que a mà dreta albirarem un corriolet indicat que s’enfila cap a la roca del Corb. La seguirem per pujar-hi. El camí arriba a la roca nua, on hi seguim pujant. A l’estar a prop del cim, el pendent no és molt pronunciat i l’ascensió és fàcil. Gairebé no haurem de fer servir les mans, i no és molt llarga.

Sant Salvador

Dalt de tot traieu les càmeres altre cop, i gaudiu d’un paisatge únic: Oliana a baix de tot, tot el Segrià, les serres pre pirinenques i Sant Honorat al nord, el Montsec a la llunyania, cap a l’oest…. També veureu al costat les restes de la minúscula ermita de Sant Salvador del Corb, possiblement l’església romànica més petita de Catalunya…. i potser del món!

Havent gaudit de la panoràmica, ja podem baixar fins la pista, però en arribar desfarem el camí uns 500 m fins el coll de Mu, que queda a la nostra dreta. Aquest coll comunica la Roca del Corb amb la Serra de Sant Honorat. És aquí on el paisatge ens recorda més Montserrat.

El Coll de Mu

Passat el coll, veurem algunes indicacions que ens marcaran el camí a seguir. Aquest ara va planejant i resseguint la base de la Serra de Sant Honorat, que queda just a sobre nostre, a l’esquerra. Si mireu a la dreta, veureu el barranc del Rombau i la Roca del Corb, on hem pujat abans, i unes impressionants balmes i coves, comunicades amb passadissos, que foraden la base de la roca. Deixarem per a espeleòlegs més experimentats llur exploració, i nosaltres seguirem el camí.

El camí va resseguint el perímetre de la base de la cinglera, entrant i sortint a les canals. Anirem caminant moltes vegades per la roca nua. De vegades, algunes cadenes ens ajudaran a agafar-nos, però el camí no té cap dificultat. En algun revolt semblarà que el camí desaparegui, però seguiu caminant per la roca mantenint l’alçada, travessant les canals i seguint les indicacions.

Sant Honorat i la Roca del Corb

Després de força revolts, deixareu els cingles de Sant Honorat, i us endinsareu per una zona cada cop més boscosa. No deixeu mai les indicacions, ja que en algun moment el sender és una mica perdedor, car hi ha alguns desviaments per als escaladors. Alguna clapa de roca nua també pot despistar: vosaltres heu d’anar, ara, sempre cap a avall.

Finalment, arribareu a un encreuament amb un cartell indicador. Cap a l’esquerra puja el camí romeu cap a Sant Honorat, i a la dreta descendeix cap a Can Boix. L’ascensió a Sant Honorat és feixuga, i potser el resultat no recompensa tant com la Roca del Corb. Així que recomanem tornar ja cap a casa, encara que sempre hi ha qui no en té prou!

El camí, amb moltes ziga-zagues, va baixant i endinsant-se cap a la vall, cada cop més humida i fresca. Catifes de molsa folren els troncs de les alzines i les pedres en un paisatge de somni.

Finalment, arribarem al fons de tot de la vall del torrent de la Font Viva. Per a veure la font, aneu per un corriolet a mà dreta fins arribar a un petit estany, on us heu d’enfilar una mica per arribar a una roca per sota de la qual passa el torrent. Si esteu acalorats us podreu banyar sota l’ombra de la roca.

Aquesta font està canalitzada amb una tuberia que alimenta d’aigua l’hostal. Per tornar, només haureu de resseguir el camí amb el tub que discorre paral·lel, i a uns 400 m arribareu al punt de partida, Can Boix.

FITXA TÈCNICA:

Recorregut aproximat: 10 Km

Desnivell màxim: 370 m

Dificultat: Fàcil, per a qualsevol excursionista en forma

Durada: 4 h (sense aturades)

Material: Calçat de trekking adequat per a caminar sobre roca, roba adequada per l’època, protecció solar.

Portar esmorzar i aigua en abundància

Per aquesta sortida es necessita llicència modalitat A o B, o temporal

Gréixer – Penyes Altes del Moixeró

Jacint Aicart

Gréixer és un petit conjunt de masies que pertany al municipi de Guardiola del Berguedà. La seva església, de Sant Andreu, és preromànica al seu origen i fou consagrada el 871. L’actual data del s.XII i consta d’una sola nau i absis semicircular. Tot i que el petit conjunt de cases queda malauradament al costat de la C-16 (carretera d’accés al túnel del Cadí) no podem accedir a ella directament des d’aquesta via ràpida.

Aquest és un itinerari exigent amb una respectable pujada acumulada i amb forts pendents. Tot i ser un camí molt ben senyalitzat cal estar atent a les fites (molt abundants) i senyals de pintura si no volem que una distracció ens faci anar a parar a alguna zona compromesa. La cara sud del Moixeró és molt escarpada el que contrasta amb la suavitat de la cara nord (tot el contrari que el veí Cadí que presenta la seva cara més feréstega al nord). El camí però, és d’una gran bellesa i passa per una gran varietat d’entorns. A la part més baixa travessem rouredes per passar a les fagedes, boix i pi roig a la part mitja i boscos de pi negre i prats a partir dels 1900 m d’altitud.

La ruta comença resseguint parcialment el GR-107, conegut com a Camí dels bons homes, que recorda l’exili dels càtars els segles XII i XIII. Els contraforts rocallosos de la vessant sud de la muntanya els passem pel canal de la Serp que ens permet accedir al cim sense necessitar material d’escalada. Pel que fa al tipus de camí aquesta ruta ens en mostra una gran varietat: pista al GR-107, petits senders i corriols durant la pujada fins a la tartera i durant gran part de la baixada, prats herbosos als voltants del Coll del Raset i al Moixeró i petites (molt petites) grimpades de nivell I en accedir al cim de les Penyes Altes del Moixeró. Tot això unit a les magnífiques vistes que tenim sobre el Berguedà, la Cerdanya, el Cadí i el Pedraforca fan d’aquesta una sortida exigent però molt recomanable.

Pujada acumulada: 1525 m

Alçada mínima-màxima: 1002-2276 m

Distància aproximada: 14,40 km

Temps aproximat sense parades : 6h 25m

Ruta circular: Si

Dificultat: 4 sobre 5

Per aquesta sortida cal la llicència federativa modalitat A o B, o llicència temporal

Visita a les Tines del Flequer

Àngel Burniol

Durant el segle XIX la comarca del Bages va ser una de les comarques de Catalunya que més vinya tenia plantada.
La geografia de la zona feia que les vinyes estiguéssin en els vessants més costeruts de les muntanyes. Els pagesos solucionaren el problema del transport de la verema, i la necesitat d’una fermentació homogènia amb la construcció de les tines i la fabricació del vi a peu de vinya.
La vall del Flequer és un dels indrets on trobem grups de tines construides a peu de vinya, (avui dins del bosc de pins). Són construccions de planta circular construïdes amb pedra i folrades interiorment amb cairons de rajola vidriada.

Com que estaven construïdes a la vessant de la muntanya, la part superior quedava a peu pla per facilitar la descàrrega del raïm i trepitjar-lo a l’interior de la tina sobre d’unes fustes. Llavors el most i la brisa fermentaven fins que el vi era a punt de traspassar-ho als bots o les botes per una sortida en la part inferior, també a peu pla, aquesta sortida encara és visible avui dia en totes elles. De les fustes a la part superior on trepitjaven el raïm, no en queda res.

Junt amb les tines també hi havia la cabana per l’estada dels pagesos i en algunes també els animals de càrrega.

FITXA TÈCNICA

Distància aproximada: uns 10 Km

Dificultat: fàcil, apta per tothom

Durada aproximada: 4-6 hores

Portar esmorzar i dinar.

Per aquesta sortida cal la llicència modalitat A o B

Serra de l’Ardenya

Solius – Santa Cristina d’Aro

Josep Anton Serra

Sortida de Collbató, en direcció a la zona de Sta. Cristina d’Aro, sortint de l’autovia en dirreció a Solius, on hi ha ubicat un monestir. Abans d’arribar.hi, es gira a l’esquerra per una pista de terra, fins arribar a Can Llaurador, a on es pot deixar el cotxe. Hi ha també els rètols per on va la ruta que iniciarem des d’aquí.

Agafem el PR-C-102, seguint per el costat d’un torrent. Ens anem enfilant fins arribar al Coll de Ceps, on trobem pals indicadors i girem cap a l’esquerra en direcció a l’ermita de Sant Baldiri, passant pel Coll del mateix nom. Una vegada arribat a l’ermita, retornem pel mateix camí, fins els Coll de Ceps, i iniciem la pujada al Puig  Montclar, on, amb un dia clar i net, es veu tota la costa de Sant Feliu de Guixols, i la plana extensa de l’Empordà. Aquest és el punt més alt de tota la sortida (407 mts).

A partir d’aquí iniciem el descens, seguint l’itinerari d’Els Carcaixells, deixant a mà Esquerra la via ferrada de les Agulles Rodones, pèro en el coll baixem a mà dreta cap a la Roca Rodona, amb alguns pasos equipats amb cadenes, pasamans i reposa peus que ajuden a superar les estribacions de la roca Rodona, sense cap dificultat técnica, fins arribar altre vegada al PR-C-102, i a Can Llaurador.

FITXA TÈCNICA

Distància aproximada: uns 10 Km

Dificultat: fàcil, sense dificultats tècniques

Durada aproximada: 4-5 hores

Portar esmorzar i dinar.

Per aquesta sortida cal la llicència modalitat A o B

Sortida amb raquetes a Tuixen

Jaume Llopart

Aquesta vegada us proposem una excursió amb raquetes, d’inici i final a l’estacio d’esqui de fons de Tuixent-La Vansa. Es una ascensió al cim més septentrional del massís del Port del Comte amb raquetes. La major part del recorregut transita pel domini de l’estació d’esquí nòrdic de Tuixent-La Vansa, una zona controlada i on els allaus són rars. L’excursió comença a l’estació de Tuixent-La Vansa on cal pagar el forfait ja que resseguim gran part de les seves instal.lacions i que permet que els que no en portin puguin llogar raquetes. Des de les mateixes instal·lacions de la estació [1926 m] prenem el camí per a raquetes del tallafocs que seguirem tot dret. La pujada és forta i directa i segurament a aquella hora, la neu encara no estarà trepitjada, el que dificultarà una mica l’ascensió i l’habituació a les raquetes als que no en tinguin prou costum. Durant la pujada atravessarem tres pistes transversals i arribarem als Clots de Rebost [2000 m] final de tallafocs, després de travessar la tercera pista transversal, rodegem una enclotada per l’esquerra i seguim pujant pel bosc, arribant a la Serreta [2100 m] zona de bosc esclarissat en un replà. Davallem uns metres a l’ample Prat Llong [1h], amb una cabana uns cent metres a la dreta.

Enfront s’aixeca el Pinar, un bosc força més costerut que el sector anterior i que culmina amb la Tossa Pelada mentre que a l’esquerra hi ha una zona més pobre en vegetació (l’Arderic) que baixa des del Tossal de l’Estivella ben reconeixible pels remuntadors de Port del Comte. La pujada directa pel bosc del Pinar és més dura però més directa que la volta per l’Arderic alhora que evitem una zona amb major risc d’allaus. Seguim doncs pel marge esquerre del bosc del Pinar, en curtes zigaz-agues, i sense entrar a la fondalada de l’Arderic, sempre a la nostre esquerra, la sortida del bosc seguirem a la dreta per a guanyar el collet previ al cim. Un cop a la carena [1h 45 min], pujarem directament al cim Tossa Pelada [1h 55 min] [2379 m], ample i arrodonit cim, amb magnífiques vistes sobre les serres circundants en especial al nord (Cadí) i a l’est (Pedraforca, Serra del Verd). Si estem animats i amb ganes podrem continuar la nostra sortida coronant el cim més alt de la zona, el Pedró dels Quatre Batlles [2392 m], hi arribarem en uns 20 minuts més. La tornada la farem pel mateix camí, seguint els nostres propis rastres a la neu, encara que proposarem segons les condicions de neu i vent, una circular en la zona del Prat Llong, per fer la tornada per la zona propera de Sangonelles i per aquest fins al punt de partida en poc més d’una hora i mitja.

Caldrà portar esmorzar i dinar. El material que s’ha de portar són botes de muntanya, paraneus, pantaló i jaqueta de muntanya, guants (pel fred i fins), gorro, buff, ulleres de sol, cantimplora i roba d’abric i impermeable.

Per aquesta sortida cal llicència federativa modalitat C, o tramitar llicència temporal.

Distància recorreguda: 12 kms. Desnivell 454 mts de pujada i 526 mts de baixada.

Altitud mínima: 1932 m Altitud màxima: 2.392 m

Temps total: 5 hrs

Dificultat: Fàcil, apte per a qualsevol excursionista en forma

Via verda del Ripollès

Jaume Llopart

Aquesta vegada us proposem una nova via verda, de dificultat mínima, desnivell del 1% i distància de 12 quilometres (anada), amb un agradable i preciós recorregut per una de les zones mes belles del Ripollès, el tram que va de Ripoll fins a Sant Joan de les Abadesses.
Pels que vulguin una mica mes de “canya” hi haurà un circuit addicional que anirà des de Sant Joan de les Abadesses fins a Ogassa i tornada a Sant Joan de les Abadesses (total 20 km) on farem tots plegats el merescut àpat, en una zona d’aigua, on els més agosarats es podran banyar (segur que estarà ben fresqueta!!!!).
Una vegada ben dinats i amb la migdiada feta, podrem fer el camí de tornada fins a la localitat de Ripoll, punt de partida de la nostra sortida.
La Ruta del Ferro és una via verda que segueix l’antic traçat del ferrocarril Ripoll – Sant Joan de les Abadesses – Toralles, i que ha estat ampliada fins a Ogassa. El tram és una via asfaltada, en molt bon estat i que puja molt suau, i que farem sense dificultats.
Potser només ens podran frenar la marxa, segons el dia i l’hora que sigui, els grups de vianants que també utilitzen el carril bici per anar a passejar. Al tram cap a Ogassa, en canvi, hi ha algun pendent més important, de manera que els que vulguin cobrir-ho hauran de tenir un bon nivell físic o l’hauran de fer a peu (no perquè estiguin cansats eh!!), empenyent la bicicleta en algun moment.
Les rutes de BTT pel Ripollès són, en general, d’un nivell de dificultat considerable, donada l’orografia de la zona, però en aquest cas hem triat aquesta ruta, amb la selecció d’uns  trams a la mida de les possibilitats dels que estem poc habituats a la bicicleta.
A partir del punt d’acolliment, podem també seguir la ruta anomenada La Rovira, és un itinerari d’iniciació a la BTT, ideal per als més menuts i per a passejades. El recorregut transcorre per una pista forestal, amb poc desnivell. Comença i acaba al punt d’acolliment i té uns 4 quilòmetres.

Temps : 4 hores
Recorreguts :
· Bàsic: Ripoll-Sant Joan de les Abadesses: 12 kms
· Mitjà: Ripoll-Sant Joan-Ogassa-Sant Joan: 21 kms
· Alt: Ripoll-Sant Joan-Toralles-Ogassa-Ripoll: 33 kms
Dificultat circuit bàsic: Baixa
Material : Aigua, protecció solar, casc, bicicleta, esmorzar, dinar i càmera de fotos perquè sortim ben guapos. Si cal llogar bicicleta s’ha d’avisar 1 setmana abans o be llogar-la directament a Ripoll.
Llicència federativa: tothom haurà d’estar federat amb la modalitat C, o be sol—licitar al club l’obtenció de la llicència temporal. Preu de l’assegurança 4’80 €.

Camí de ronda de Palamós a Tamariu

Jaume Llopart

Si hi ha una singularitat especial a l’Empordà són els seus camins de ronda, que voregen la costa i que han tingut diferents usos al llarg de la història: accedir a les cales en cas de naufragi, vigilar l’horitzó per evitar els atacs pirates i fins i tot per al contraban en temps de postguerra.

Aquí nosaltres us proposem un preciós recorregut que voreja la línia de costa seguint majoritàriament el GR-92 des de la Platja del Castell fins a Tamariu, tot i que, en aquesta ocasió proposarem trencar una mica el traçat tradicional, i passarem arran de mar per entre d’altres la Cala Estreta, Cala Roca Bona, Cap de Planes, Font Morisca i El Crit, i ens enfilarem fins arribar als voltants dels jardins de Cap Roig.

Anirem a trobar el GR, des de la magnífica Platja del Golfet (podrem donar-nos un banyet), i resseguim l’entranyable passeig marítim de Calella, espai especialment agrest, salvant els importants desnivells, mitjançant escales i túnels, i tenir una vista propera de les illes Formigues, conèixer la vegetació mediterrània, escoltar el cant dels ocells, fins arribar al Port Bo conegut per les seves voltes. Passarem per sota de la torre de guaita de Calella, construïda per controlar els atacs pirates, i continuarem el camí de ronda, que actualment estan arranjant, per en un tres i no res, arribar a la badia de Llafranc, on després de travessar-la, pujarem a la muntanya,  mirador i far de Sant Sebastià, per poder veure unes magnífiques vistes de tota la zona costanera.

Des del far , i pels mes esportistes i agosarats, continuarem la nostra especial ruta, i gaudirem de l’espectacle de la costa vertical, trobarem penya-segats que destaquen per la seva alçada i el contrast de les tonalitats de la pedra gironina tan apreciada i utilitzada a Collbato, i seguirem el camí que ens porta a Cala Pedrosa, una magnífica i paradisíaca cala coberta de còdols amb dues barraques.

Des de la mateixa platja, enfilarem l’elevat desnivell de les escales per arribar a la Musclera i la Perica, on solem trobar pescadors de canya, per finalment arribar a la bella població costanera de Tamariu.

Desprès del recorregut, anirem a dinar a la Platja del Castell, entre una zona de grans pinedes, per començar o acabar tenint un refrescant i merescudíssim bany.

Temps :  5 hores (sense comptar parades de beure i bany)

Recorregut : 14 kms

Dificultat : Mitjana

Material : Molta, molta aigua, alta protecció solar, gorra, sabates de muntanya, banyador, tovallola, esmorzar, dinar i càmera de fotos perquè sortim ben guapos.

Llicència federativa: modalitat A o B, o llicència temporal

Serra de Busa – Solsonès

Josep Anton Serra

EL COGUL ( 1.526 MTS.)

Amb els seus 1.526 mts. d’alçada, El Cogul és el cim més alt de la Serra de Busa i fou l’enclavament artiller en l’època dels carlins. Aquesta serra està ubicada a la serralada del Prepirineu, a la comarca del Solsonès. Amb atractives cingleres Montserratines al seu vessant nord i oest, i l’immens altiplà al seu vessant sud, antigament habitat.

El Punt de sortida es localitza a la carretera que comunica Solsona amb Sant Llorenç de Morunys per l’embassament de la Llosa de Cavall. Abans d’arribar al Km. 18, i havent passat un revolt molt pronunciat (venim de Solsona), trobarem un petit aparcament just davant de la casa de colònies “Les cases de Posada”, on trobarem un cartell que ens indica “Casa Llobet i Busa”.

En aquest punt iniciem la nostra excursió per un camí fressat que s’inicia en fort pendent i per en mig d’un bosc de pi roig i boix. Guanyem alçada, fins a tenir una bonica vista panoràmica de l’embassament.

Superat un cingle excavat en la roca, arribem a una esplanada envoltada de roques amb pals indicadors. Arribem a les ruïnes de la Casa Llobeta i a continuació l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria del segle XII, i a 200 mts. arribem a una pista, en la qual nosaltres girem a l’esquerra.

Trobem una cruïlla de camins i agafem el de la dreta, continuem guanyant alçada, flanquejant un torrent, passant per un túnel de rocs caiguts, fins arribar a un coll amb un mirador i taula orientativa. A l’esquerra ens queda la punta Capolatell (presó de Capolatell o presó de Busa), la visitarem de baixada.

Prenem un camí poc marcat, però seguim unes marques verdes i/o grogues a terra, arribem al cim de El Cogul de 1,526 mts, on tenim unes magnifiques vistes del Pedraforca, Cadí, Port del Compte i l’amplia esplanada de Busa.

De baixada desfarem el mateix camí, però abans ens desviarem per arribar a la Presó de Busa, que es feia servir durant la guerra del Francès (1809/1814), com a presó, ja que nomes es podien escapar saltant els cingles. Actualment hi ha un pont metàl·lic, per accedir-hi.

I retornem als cotxes, pel mateix camí.

Temps :  de 4 a 4,30 hores

Desnivell acumulat : 750 mts.

Dificultat : Cap

Època ideal: Qualsevol època de l’any

Material : Aigua,  menjar i calçat adequat per caminar

Llicència federativa: modalitat A o B, o llicència temporal (preu 4’80€)

Una aproximació al patrimoni local

Ivan Fernandez

El dia 25 de febrer, 4000peus en col·laboració amb els Amics del Dall i l’Ajuntament de Collbató, celebren una sortida per les serres pròximes al municipi. L’excursió té una durada aproximada de tres hores i és apta per tot tipus de públic acostumat a caminar. Amb un total de 3’5 kilòmetres, la ruta ens permetrà apropar-nos a diferents elements patrimonials del municipi, dispersos per la serra dels Gatells i la falda de la part meridional de Montserrat. L’excursió acabarà amb un acte a les coves del Salnitre, on s’inaugurarà una placa en homenatge a Josep Matalonga i Espinach “Ponis”, guia de les coves durant més de 25 anys. El lloc de trobada per la sortida serà al Racó d’en Ponis, a les 9:15.

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

Perfil:

Alçada màxima: 450 m

Desnivell acumulat: 182 m

Distància: 3’5 km

Dificultat: fàcil, apta per tothom; per aquesta activitat cal la llicència federativa modalitat A o B.

Durada aproximada: 3 h, incloent parades i explicacions. S’hi haurà d’afegir el temps de l’acte d’homenatge a les coves del Salnitre.

Mapa

Descripció:

Sortirem del Racó d’en Ponis per encarar-nos cap a llevant, a buscar la passarel·la del carrer de la Salut. Creuarem la volta de ca l’Arpada i agafarem el corriol que passant per la Premsa Vella ens porta fins els forns de calç de la família Rogent. Buscarem unes escales de gat que remunten les instal·lacions d’una antiga trituradora de pedra del mitjans del segle XX. Seguirem ja per una pista forestal vers llevant, tot passant per una de les pedreres d’extracció de pedra calcària, fins trobar-nos amb la cruïlla on tombarem a la dreta seguint l’antic traçat de la pista dels Gatells.

Passarem de llarg un antic reposador en pedra seca que mira al poble i seguirem fins a un revolt molt pronunciat on agafarem un petit corriol que mena a la dreta. El corriol s’enfila per la cresta del serrat dels Gatells, tot buscant els millors passos per guiar-nos fins a un collet on trobem una antiga bassa i les restes del Mas Roig.

Seguirem aleshores pel camí de les Espitlleres, que trescant per la carena ens transporta a un dels escenaris de la Guerra Civil Espanyola. Aquí trobarem un bon nombre de trinxeres rudimentàries que sepentegen per la cresta d’aquest peculiar corriol, fins arribar a la bassa d’extinció d’incendis situada a tocar de la roca del Corb.

Creuarem la pista per endinsar-nos en un dens bosc regenerat de pins, roures i alzines. Un seguit de corriols ens guiaran entre les arbres i permetran apropar-nos a diversos punts d’interès patrimonial, com són dues barraques de pedra seca, un actic berenador i uns baixadors magníficament obrats que guarden en el seu interior una curiosa font. Saltarem aleshores al Camp de Tir, dit antigament camp d’Ametllers, on farem una breu parada per recuperar forces.

Tornarem aleshores direcció ponent, ja per pista forestal, passant per indrets com la  Barraca del Valera (també dita de les Ametlles), o la Bassa dels Senglars. Passarem de llarg la pedrera i a l’arribar a un revolt molt pronunciat de la pista trencarem a llevant per una antiga pista que comunicava amb ca n’Astruc. Uns metres més endavant baixarem per unes escales que ens condueixen a les restes de la Font Closa. Seguirem per bon camí fins arribar a la carretera B-112, on seguirem pel voral dret en direcció nord oest. Arribarem a un pal indicador i girarem ja per pista de terra per trobar l’eixuta Font de la Salut.

Girarem cua i desfarem un trosset del camí fins encarar-nos al torrent de la Salut, d’on mena un corriol que passa per sota la B-112, travessant l’anomenat Pont de les Formigues. Passarem per una roureda molt ben conservada i podrem apreciar les restes de la Barraca dels Pobres. Uns metres més endavant creuarem la carretera de les Coves i seguirem per la llera del torrent fins trobar-nos amb la Bassa de Joan Romanyà.

Un cop aquí pujarem vers l’Àrea d’Esplai de la Salut, i ens dirigirem a les coves del Salnitre per la drecera dels Escolars, on podrem veure la Bassa Rodona situada a escassos metres del camí. Després de superar un desnivell positiu bastant pronunciat arribarem a l’entrada de les coves, on es celebrarà un acte institucional en record del guia de les coves Josep Matalonga i Espinach “Ponis”.Llegiu aquest ESCRIT sobre els Amics del Dall

Sant Bartomeu de Fraguerau i Punta dels Pins Carressers des de Sant Antoni

Jacint Aicart

Itinerari circular número 2 (Ulldemolins) dels editats pel Parc Natural de la Serra del Montsant, que transcorre pel seu nord est. Parteix de l’ermita de Sant Antoni, prop d’Ulldemolins, seguint l’antic camí a Margalef pel congost que forma el Riu Montsant, conegut com de Fraguerau, on podem visitar l’ermita de Sant Bartomeu. El nom prové de l’eremita fra Guerau Miquel a qui se’n atribueix la construcció, a les darreries del segle XII. Desprès la ruta abandona el camí de Margalef per enfilar-se pels Ventadors fins a la Punta dels Pins Carrassers i davallar, pel Grau del Llop, de nou cap a Sant Antoni.

Recorregut de contrastos: El congost és una zona de densa vegetació de ribera que el deu fer especialment vistós a la tardor i primavera. L’erosió del conglomerat ha donat formes capricioses al rocam que reben noms tant curiosos com La Roca Balladora, els Tres Juradets, els Tres Jurats, el Cap del Mort, la Sella, la Cadireta, el Bisbe, el Formatge, etc. malgrat que la vegetació i el camí quan transcorre per la part més pregona, no ens les deixaran contemplar totes.

Després, a l’enfilar-nos pels inclinats estrats de conglomerat dels Ventadors, al cantó de solell, el paisatge canvia radicalment i podem gaudir d’una bona perspectiva del nord de la serralada. La davallada per l’obac Grau del Llop, es fa altre cop entre densa vegetació, amb fort desnivell. Fou aquí on a les darreries del segle XIX s’hi van veure els darrers llops del Montsant.

La senyalització horitzontal, tot i coincidir parcialment amb una variant del GR 65, és precària. Però els corriols son nets de brancatge i ben fressats i allà on no, hi ha fites. Trobarem rètols indicadors a totes les cruïlles. No és un recorregut difícil per a l’excursionista habitual malgrat el que s’adverteix al tríptic del Parc Natural , però el pas pels Ventadors no és apte per a persones amb vertigen o fòbia a l’alçada. En aquest recorregut podeu fer-vos acompanyar tranquil·lament pel vostre gos, no així en altres del Montsant on cal superar graus amb barrots o escales.

Ficha técnica

Dificultat: Mitjana
Duració  : 4:15 h.(sense comptar aturades) Portar dinar
Distancia: 11 Km.
Desnivell: +740 mts.

Modalitat llicència: A o B

Una volta “embardissada” per l’Alta Garrotxa

David Martí

L’Embardissada és una marxa que organitza cap a la primavera de cada any el Centre Excursionista d’Olot. La ruta que farem redescobrirà la ruta oberta durant la XVI Embardissada de l’any 1993 que, com veureu, té un interès indiscutible.

Arribem a Sadernes i, un cop allà, agafem la pista que porta a l’aparcament, des d’on surt el camí de Sant Aniol. Són les 9 del matí. A uns metres de l’aparcament, baixem per un corriol a mà esquerra fins al riu Sant Aniol. Travessem el riu pel pont d’en Valentí, un bonic pont de pedra recobert d’heures, i anem a parar a la riba esquerra del riu, a on hi ha l’edificació de Ca la Bruta, que pel que sembla allotjava els pelegrins de la romeria de Sant Aniol. La resta de les edificacions, però, estan totes derruïdes.

Anem vorejant el riu i, a uns 300 m, agafem una bifurcació a mà esquerra que comença a pujar amb ganes. La pujada és continua, llarga i, com sempre fatigosa… però sense pausa anem agafant alçada. El paisatge és feréstec i solitari, dominat indiscutiblement per les alzines. El camí es troba fressat, i s’entreveu de tant en quant algun tros de paviment de còdols, senyal de que es feia servir d’antuvi per al transport amb matxos.

La boscúria es va aclarint, però a mesura que arribem a la carena, el bosc es torna més misteriós, amb alzines centenàries de grans troncs retorçats, envoltades de rocs recoberts de molsa. El bosc encantat es va perllongant una estona més quan, de sobte, s’aclareix i, a cavall d’un collet que separa les valls de Sant Aniol i d’Hortmoier apareix el poblet de Talaixà.

Des d’aquest coll de Talaixà el paisatge és majestuós: cap a l’Est la vall de Sant Aniol, amb l’estructura geològica característica del Pre Pirineu, formada per impressionants plecs calcaris solcats pel riu, el qual discorre a uns 400 m sota nostre; a l’altre riba es divisa lluny l’església de Sant Feliu del Riu, per la pista que puja al Bassegoda; a la banda Oest, el torrent del Vaquer i, més al fons, la vall de l’Hortmoier; mirant cap el Sud l’espadat del Ferran i, ja lluny, Sadernes i la vall del Fluvià. Un vent, segurament etern, bufa arrossegant-se pel coll entre les dues valls…

La història de Talaixà neix el segle IX. Ahir mateix, com aquell que diu… El poblet tenia 130 habitants l’any 1918, però, es va anar despoblant, fins que als anys 70 va marxar l’últim habitant.

El poblet guarda una curiosa història. Vet aquí que apareix un personatge mític a la zona, en “Rodri”, un miner de Huelva que volgué establir-se a Talaixà per a obrir una cantina.

Llavors vingueren els problemes: una empresa comprà la vall de l’Hortmoier sencera per a tancar un vedat de cacera, als anys 80. Però en “Rodri” resistí a l’invasor, i, després de moltes vicissituds i protestes, aconsegueix la declaració d’interès natural de la vall d’Hortmoier, amb la consegüent paralització dels tancats. Així, mercès a la tenacitat i generositat d’aquell bon home, els tancats desapareixeren, i ara nosaltres podrem passejar-nos lliurement per aquests paratges.

Fem una paradeta per fer fotos, i seguim després la nostra ruta. El camí ara és una mica perdedor, però després de saltar alguns marges arribem a un encreuament de camins que hom anomena “El Semàfor”. No us espereu trobar cap llum.

No ve ningú a dreta ni esquerra i, tombant a mà dreta, seguim l’ascensió, ara per un camí més evident. Les alzines van donant pas al pi roig i, més amunt, a l’avet. També hi ha alguns roures barrejats i algun teix.

A mesura que anem pujant, la vista és cada cop més impressionant. Ens trobem ja a uns 1000 m d’alçada, al coll de la Balmeta… i de sobte canviem a la banda obaga. El paisatge canvia radicalment, les pinedes deixen pas a les fagedes ombrívoles. El camí voreja un precipici quasi vertical de 600 m. Sant Aniol es allà baix de tot, ho sabem, però és invisible.

El camí discorre planerament, a tall de precipici, i és molt agradable. L’aire és fresquet, però sense exagerar. El sol és tebi i no molesta. L’aire és quasi transparent… Què més volem! Ara estem a la vall d’Uja, una torrentera que baixa directe fins a Sant Aniol… Però seguim sense divisar-ho.

A la part més interna d’aquesta petita vall, apareixen superbes les Balmes d’Uja, que mostren múltiples senyals de que han estat habitades. Una mica més endavant surt a mà dreta un camí que mena cap a Sant Aniol. Deixem per un altre ocasió l’excursió fins a Sant Julià de Rivelles i el descens per l’altre riba cap a Sant Aniol i, girant cap a la dreta, descedim cap a Sant Aniol, per un camí ple de giragonses.

Descendir 600 m d’alçada en més de 2 Km de llargada té el seu què, però no defallim, i arribem a Sant Aniol que, al cap i a la fi, és on anem.

Si tenim prou temps, visitarem l’impressionant salt del Brull, un salt d’aigua d’uns 40 m d’alçada, que no deixa indiferent a ningú. Això sí, anant en compte de no fer una remullada!

No marxem sense fer un glop a la font (a aquestes alçades una experiència inoblidable!) i un bany de peus a les francament fredes aigües del riu.

 

Fitxa tècnica:

Tipus: senderisme

Dificultat: mitjana

Desnivell màxim: 780 m

Equip addicional: l’habitual de senderisme, es recomanen bastons

Dificultat: mitjana, una mica llarga

Horari: unes 5 hores; portar esmorzar i dinar

Per aquesta sortida cal la llicència federativa modalitat A o B

Més informació:

Sobre Talaixà:

amicsdetalaixa.iespana.es/portal-cat/portal-cat.htm.

Sobre Sant Julià de Ribelles:

ca.salines-bassegoda.org/

Sobre Sant Aniol:

www.monestirs.cat/monst/garrot/gt07aguj.htm

El camí català de Sant Jaume: tram Collbató – Castellolí

Lali Sellés

Recorregut: 20 Km

L´any 1992, les associacions catalanes d’Amics del camí de Sant Jaume, van triar el Monestir de Montserrat com a punt de partida del Camí Català.

Nosaltres però iniciarem la ruta des de Collbató.

Sortirem des de la Plaça de l’Església, agafarem el carrer Pau Bertran direcció la Vinya Nova, des de allà, direcció a El Bruc, un cop passada la tanca a mà dreta de la Bassa de la Vinya Nova, agafarem un corriol que mena a la dreta amb marques grogues i blanques (PR). El seguirem i més endavant ens deixarà a la pista gran.

Can Jorba. Seguirem cap al Bruc per la Masia del Castell i Can Salses fins a Can Maçana, des d’on girarem a l´esquerra, en direcció a l´A-2, i a 50 m. prendrem a mà dreta un corriol que ens deixarà a Sant Pau de la Guàrdia, després de superar una evident collada.

A Sant Pau, avançarem recte i pel carrer Verge de Montserrat, travessarem gairebé tota la urbanització Montserrat Park. Poc abans d’arribar al final trencarem a mà dreta pel carrer Castellolí, el qual de seguida es converteix en sender. Deu minuts després deixem els senyals del GR i girarem a la dreta per una pista.

Sortim a un revolt de l’antiga N-II i un cop l´hem passat, prenem una pista a la dreta (atenció); de seguida trobem una altre bifurcació i seguim a la dreta.

Sortim a un altre revolt de la carretera. La seguim per la dreta.

Creuem l´autovia per un pont i continuem per un camí que hi discorre en paral·lel. L´autovia ens queda a la dreta.

Castellolí, Avinguda de la Unió. En un turó es troben les ruïnes de l´antic castell de Castellolí.

Cal portar esmorzar, aigua, i quelcom més de menjar per si s’allarga l’horari de l’excursió.

Vies d’escalada

Aniol Garcia

Montserrat, Coma dels Naps

Jacint Aicart

CAN JORBA – COLL DE MOSSET – COMA DELS NAPS DE DALT – COLL DE PORT – MURALLA NORD D’AGULLES – CAN MASANA – CAN JORBA

Distància : 15 Km.

Desnivell : 750 mts.

Horari : 4 hores efectives

Dificultat : Mitjana.  Sortida llarga sense dificultats tècniques amb alguna grimpada sense dificultat.

Sortim de can Jorba (500 mts), vella masia situada ran de la muntanya a la clotada del torrent de Migdia passant pel seu darrera,deixem a la dreta les restes de la capella. Als 5 minuts prenem un camí que s’enfila muntanya amunt ,en curtes i seguides ziga-zagues, voregem per sobre la Coma d’en Pastor fins a una primera carena. La vegetació ha passat a ésser garriga en comptes de pins blancs. Creuem un torrentet en direcció a llevant i ens enfilem de dret fent alguna ziga-zaga.

La vista s’obre extraordinàriament cap al sector oriental de la muntanya. Pugem per una nova carena en direcció a La Palomera, passem a la banda oriental. El camí s’enfila per una pujada força pendent per dintre d’un bosc d’alzines, fins arribar al peu de la Palomera (800 mts).

D’aquí baixem planejant i travessem la canal Roja, arribant a un collet on hi ha una bifurcació. Nosaltres  emprenem la pujada vers tramuntana seguint la carena rocallosa, fins situar-nos al buc del torrent. Cal fer atenció  a agafar be aquest pas, que no es obvi en fer l’itinerari de pujada, i no continuar pujant per la llenca de pedra amunt vers la visible gropa del Montgròs.

En sortim per bosc per l’altra banda. Avancem fins a tocar una petita rasa, que no travessem, ans pugem per la dreta en forta pendent seguin marques de pintura.

Després d’un segon pas vertical per damunt de pedra arribem a una careneta. Tornem a sortir per l’esquerra, després d’una petita grimpada, per a situar-nos en una inclinada rampa pètria que pugem per la dreta.  Abans que que aquesta rampa quedi definitivament dividida per la vegetació, en sortim per l’esquerra i entrem en una canal amb força pedra solta, les arrels i arbres ens ajudaran en la progressió.

Travessem el serrat del Faraó, per entrar a la coma dels Naps. Per la dreta trobem el camí que davalla del Montgròs. Seguim cap a ponent, davant s’enlaira el Cil·lindre i el Coll de les Comes. Tot en suau descens, travessem un torrent, a la dreta hi ha el bassal de l’Avellaner.

Sortim del torrent i en forta pujada arribem al Coll de les Comes. Aquí s’obre la vista cap el sector dels Frares i Agulles . A partir d’aquí l’itinerari es suavitza força.

Franqueigem  per de sota l’Esfinx  i tot de baixada trobem la cova de les Pruneres (balma), i més enllà arribem al Coll de Port (o Porc). Obviem el camí de l’esquerra que porta al refugi Vicenç Barbé i ens aboquem cap a la muralla nord d’Agulles.

Passem per sota les dretes parets del Frare, el Bisbe i la Boleta Foradada, després atenem les formes suggestives de roques, com la Cadireta d’Agulles o La Foradada, i arribem al Coll de Guirló.

D’aquí per tornar al punt de sortida (can Jorba ), tenim dues opcions:

1ª Baixar a Can Maçana i pel camí de les Batalles al Castell (Masia) fin Can Jorba.

2ª Pel camí dels Pallers i el torrent de la Diablera i El Castell fins Can Jorba.