Peguera, 2019

La propera sortida la farem a Peguera aquest diumenge. Aquesta sortida va quedar pendent l’any passat, ja que no vam poder arribar-hi a causa de la neu.

Anirem amb cotxes fins a començar la pista que porta a Peguera des de la carretera de Cercs a Rasos de Peguera.

Visitarem les instal·lacions mineres de Peguera en ruïnes, després pujarem fins el poble i el castell, i, visitant les cabanes dels trumfos, arribarem als Planells i pujarem al Tossal, des d’on veurem unes magnífiques vistes del poble i de la serra d’Ensija.

Recorregut: 9 Km, 250 m de desnivell

Dificultat: fàcil, apta per tothom

Trobada: 8 del matí, dia 14 d’abril, pista poliesportiva

Cal portar: esmorzar, dinar, aigua (1,5 l), roba adequada per l’època, sabates lleugeres de trequing, capelina o canguro (pot ploure de sobte), protecció solar (barret, ulleres…).

Per aquesta sortida cal llicència federativa, modalitat A o B. Per qui no en tingui tramitarem llicència temporal d’un dia, el preu són 4,5 €.

Anuncis

Aprovisionament avituallaments per la Cursa de l’Alba i la Marató

El proper mes de Maig, diumenge dia 12, tenim una nova edició de la Cursa de l’Alba i la Marató de Montserrat, i hem d’aprovisionar avituallaments pels corredors, per això necessitem voluntaris per fer-ho possible, i us emplacem pel proper dia 27 d’Abril i 4 de Maig a les 08:30 h. al Passeig Mansuet, davant del Casal o bé a les 10:00 a l’estació superior del cremallera de Sant Joan per esmorzar, i després fer el porter d’aigua, coca-cola, fruita, etc. etc. a l’Ermita de Sant Jeroni. Cal portar motxilla.

Ens cal la vostra confirmació de si podeu venir un dia o els dos, per aquest mail, o per WhatsApp al telèfons 617620234 i 629722013.

Ús necessitem a tots, i gràcies per la vostra implicació.

Salut

Els joves de 4000peus, assolint la Pica

El passat cap de setmana 16 i 17 de març es va realitzar la sortida trimestral de la secció de 4000 Peus, amb l’objectiu d’assolir el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats, amb un total de 5 participants d’edats entre els 10 anys i 13. Assolir un cim de més de 3.000 metres amb condicions hivernals, no és senzill. Amb una bona reorganització de motxilles, molts ànims i una gran dosi d’alegria, ens posàvem en marxa per fer l’ascens de la primera etapa dels dos dies. Una etapa plena de reptes i de descoberta de l’entorn, assolida amb un gran progrés de l’adaptació amb els materials hivernals. Vam superar tots els desnivells fins arribar al refugi, el qual ens esperava el descans per afrontar el segon dia. Un bon àpat i un descans enceten la segona etapa on van dur a terme l’ascens al cim. Les felicitacions del muntanyencs trobant-nos en aquells indrets fantàstics i la poca edat dels participants, eren les dosis d’optimisme per continuar. Entre xerrades, dubtes i parades d’avituallaments, assolim el cim. Alegries, abraçades i una gran satisfacció pel grau d’esforç. Un cop assolit l’objectiu, comencem el descens, pales de neu convertides en tobogans, grans rialles que van acabar sent un regal a la butxaca pel nostre esforç. Dos dies d’activitat plena de diferents vivències i un fantàstic record només assolit amb tot l’esforç i una excel·lent convivència.

fbt

Un altre dia fantàstic amb la joelette

Diumenge passat varem poder repetir una fantàstica experiència, compartint experiències, compartint il·lusions, compartint esforços, i compartint el desitg de repetir l’experiència.

Amb la Marissa vàrem redescobrir, i, alguns, descobrir, un recorregut a prop de Collbató molt especial per la vall de la Salut i la serra de les Rovires. Un preciós camí per la banda obaga de la serra, enfrontada a la mole abrusadora de la nostra estimada Montserrat. Flors a dojo, la primavera començant a esclatar, aire pur,…. i una bona suada!

La volta era una mica exigent, però la família de la Marissa i tots els acompanyants es van bolcar a tope. El comentari final era positiu, i amb ganes de repetir-ho, encara que potser amb un recorregut una mica més suau!

Fins aviat a tots!

Vegeu totes les fotos en aquest ENLLAÇ.

 

 

El cor de Catalunya

El passat dia 17 de març, vàrem fer una excursió que només puc qualificar com a especial.

Gombrèn. Petita població del Ripollès. Quasi tothom la coneix pel santuari de Montgrony, que sens dubte cal visitar alguna vegada a la vida. Però aquell diumenge vàrem anar a l’altra banda, menys coneguda, però no menys interessant.

Si hi ha algun lloc que cal qualificar com el cor de Catalunya, és aquest indret: ferèstec, rasos altiplans, dominant el paisatge de les valls cap el sud (amb Montserrat a l’horitzó), i amb l’escenografia del nostre Pirineu cap el nord: des del Pedraforca fins el Balandrau. Imagineu-vos el comte Arnau cavalcant per aquests indrets: no costa massa imaginar-s’ho.

Molt variat. Cingleres verticals, rasos encatifats d’herba, boscos frondosos de pi roig i immenses fatjos, entremig uns tolls on les granotes han posat ous, centenars, milers.

També un rierol, amb poca aigua, en una vall ombrívola, el pas de les Baumes discorrent al peu dels cingles. I la tornada per senders planers entre boscos de pins.

Indispensable per obrir el cor i oxigenar l’ànima.

https://photos.app.goo.gl/sqULPwLWsSqTcmsL8

https://photos.google.com/share/AF1QipN-nzMeheYEnOYqewQr6Cwe9d5EglbTg9UVuuKXxyIA9ttNHwK3YPitjQodhHulRA?key=eXFrdEduQlZ3S2ZZbS1OM1ZkTUJLaXVLS2hzNnFR

 

Agradable dia de raquetes a Tuixen

Aquesta activitat l’hem anat repetint, amb algunes variants, des del 2009. És evident que tot convida a tornar-hi:  la bellesa del paisatge nevat, la puresa de la muntanya, la bona companyia…

Des del refugi de l’Arp, ens posem les raquetes comencem a caminar per la pista llarga, seguim fins a la cabana de pastor (on ens aturem a descansar una mica), i seguim enmig del bosc fins a i la Tossa Pelada. Aquí ens aturem per gaudir de l’inmens paisatge, que gairebé no s’acaba. Iniciem la baixada, i ja una mica cansats però feliços ens permetem un bon dinar al refugi.

Un temps increïble de primavera avançada ens va ajudar a gaudir més del dia. De ben segur que repetirem!

Vegeu les fotos:

https://photos.google.com/album/AF1QipPnZ4fYDmyIgsEKvsyAl-CJmcX4k6R6g1SUbsLV

 

La Serra del Montmell, 10/2/2019.

Sortim a les 8 del matí de la pista poliesportiva i després de fer uns 75 km arribem a les proximitats d’aquesta serra. Fem un petit mos en el restaurant Mirador del Penedès, i ens situem a peu del camí que enfila aquesta ruta circular per la Serra del Montmell. Ben aviat ens anem adonant que estem en un lloc d’una singular bellesa. La vegetació mediterrània ens regala les seves seves olors i els paisatge se’ns va mostrant curull de racons i indrets plens d’harmonia i bellesa. És un lloc prop del mar i amb vistes a Montserrat, i aquest es veu tan proper, que sembla que el tinguem a tocar. Un corriol una mica esquerp ens mena cap a la Talaia, situada a 861 m sobre el nivell del mar, i ens ofereix una gran panoràmica tant de la costa com de l’interior. Carenegem pel cim d’aquesta mola calcària fins a la Creu de Cap de Serra i el castell i, ja baixant per una canal costeruda, continuem fins a l’ermita romànica de Sant Miquel, que des dels seus 700 metres ens ofereix unes vistes espectaculars. La tornada la fem per la cara nord i és aquí on la vegetació fa un gir espectacular: la molsa es torna habitual, les falgueres, alzines, roures, boix grèvol, galzeran, i tota la vegetació pròpia d’una zona més nòrdica i humida és la que predomina en aquesta part. La mirada es perd en l’horitzó de boscos, sense gairebé mostres de construccions, i les poques que hi ha estan perfectament integrades en aquest entorn rural i de muntanya. No deixem de visitar la singular ermita de Sant Marc, que adquireix el nom d’aquesta vall tan propera i apartada del mundanal brunzit.

Enllaç mes fotos:

https://photos.app.goo.gl/sYkQQ9qomPjakMzt8

https://photos.app.goo.gl/J55tzjndDNhFWF8a7